dissabte, 15 d’octubre del 2011

Concepción

Situada al costat nord del riu Biobío, aquesta ciutat es va convertir en un dels emplaçaments més meridionals de l'imperi espanyol. Pedro de Valdivia va fundar la ciutat original  una mica més al nord però, sitiada durant la guerra entre espanyols i maputxes, atacada per pirates anglesos i holandesos, posteriorment, i devastada per terratrèmols, finalment va acabar essent reconstruïda una mica més a la vora del riu.

Les fàbriques, les instal·lacions portuàries i les mines de carbó properes a la ciutat, l'han convertida en la segona ciutat més important de Xile, econòmicament parlant. Epicentre del terratèmol del febrer de 2011, encara es poden veure signes inequívocs de la força de la naturalesa: els carrers han estat totalment reconstruïts, però no així les voreres, cosa que t'obliga a no apartar la vista del terra, si no vols acabar amb els genolls pelats...

A principis del setanta, la ciutat va ser clau en el suport al president Salvador Allende i el partit de la Unidad Popular. De la Universitat de Concepción en va sorgir el MIR (Movimiento de Izquierda Revolucionario).  A conseqüència d'això, va patir molt la repressió de la dictadura militar. I aquesta consciència social no ha desaparegut. A cinc mesos de les mobilitzacions estudiantils, la Universitat de Concepción continua "en toma" i totalment involucrada en l'esdevenir del conflicte: així és com vaig trobar el Campus Central d'aquesta universitat ara fa una setmana.

Aquest campus destaca pels seus jardins, que poden compartir tranquil·lament estudiants i habitants de Concepción, i per la seva forta activitat cultural al llarg de tot l'any. Voltant per allà hi van haver un parell de coses que em van cridar l'atenció: els murals extraordinaris pintats en molts dels murs de les instal·lacions educatives i la història d'un home, estudiant de farmàcia d'aquella universitat uns anys abans: Carlos Humberto Contreras Maluje.

"Soy Carlos Contreras Maluje, detenido por la DINA en el recinto de "La Firma". Me han torturado y me van a matar. Avísenle a mi mamá en Concepción. Vayan a la farmacia Maluje en Concepción y avisen que he sido torturado y muerto."


El día 3 de novembre de 1976, esgotat per la tortura i creient que no podria aguantar gaire més sense delatar els seus companys, en Carlos Contreras va fer un pacte amb els torturadors. Els va dir que sí, que estava disposat a col·laborar amb ells i a donar-los la informació que volien. Els va explicar que havia quedat amb uns companys de les Joventuts Comunistes a una hora i en un lloc determinats. Quan van arribar-hi, en Carlos Contreras es va llançar al mig del carrer i va ser atropellat per una micro. Malferit, va poder cridar demanant auxili i denunciant que els qui el perseguien eren de la DINA. Va demanar a la gent del seu voltant que avisessin la seva família a Concepción. Immediatament, els seus segrestadors el van introduir violentament dins d'un cotxe i van fugir. El cos de Carlos Contreras mai va ser trobat i avui encara és un més dels milers de detinguts desapareguts que té aquest país.

"Debo mi vida a Carlos Contreras Maluje. Su heroico sacrificio impidió que mi nombre se agregara a los buscados por la DINA, y con toda probabilidad, a los desaparecidos durante esos días aciagos. No somos pocos los que podemos afirmar lo mismo, sin temor a equivocarnos."


Han passat 36 anys i en Manuel continua recordant i explicant.

Les xifres impressionen, però les històries personals que hi ha al darrere, aquestes sí que no et deixen indiferent.