dimecres, 27 de juliol del 2011

Atacama III: Dolors i Albert

Ara mateix estic una mica :-(  Acabo d'embarcar la Dolors i l'Albert en un taxi camí de l'aeroport: ja tornen cap a casa... A última hora, m'han vingut unes ganes de fer un raconet petit, petit a la seva maleta i encabir-m'hi...

Ha estat d'important per a mi que em vinguessin a veure i compartir amb ells un tros d'aquest país que em té tan enamorada...La veritat és que han estat uns dies molts especials...

















diumenge, 24 de juliol del 2011

Atacama II: els atacamenys i el kunza

Els atacamenys o likanantai formen un dels pobles originaris de Xile. Viuen en els oasis, valls y "quebradas" de la província del Loa, al nord de Xile (II Región). En aquesta zona hi ha el Salar d'Atacama, el volcà Licancabur ("gent de la muntanyes" en llengua kunza), San Pedro de Atacama i els rius Salado i Grande. 

Abans de l'arribada dels espanyols, el kunza era la llengua dominant de l'àrea atacameña, parlada pels pobles que vivien en aquest oasi. El kunza prové dels sectors occidentals de Colòmbia i Equador, i no està agrupada sota la família andinoequatorial, a la qual pertanyen les tres llengües indígenes que avui es parlen en el Xile continental (mapudungún, aymara i quítxua).

Els atacamenys van arribar a parlar quatre llengües: parlaven el kunza com a llengua dominant fins a l'arribada dels espanyols, juntament amb l'aymara, el quítxua i el castellà. Ara bé, amb la dominació espanyola, a partir del segle XVII, el kunza va començar a ser desplaçar pel castellà (els tallaven la llengua si parlaven la llengua originària), fins que es va extingir com a llengua d'ús habitual durant les primeres dècades del segle XX. Actualment, el kunza és una llengua pràcticament extingida que només s'usa en cerimònies i cants rituals.





Atacama I: San Pedro de Atacama

Fa molts dies que no escrivia res al bloc ni tampoc hi penjava cap foto. La veritat és que he estat una mica mandrosa... Entre el final del semestre, els exàmens, les correccions dels treballs i les ganes de desconnectar, em vaig relaxar una mica...

Durant les "vacaciones de invierno" he tingut la visita de la Dolors i l'Albert i hem aprofitat per anar a Atacama (II Región): un espectacle de la natura, realment...

La llum aclaparadora del desert, el cel d'un blau intens, les cases de fang rogenques, el majestuós volcà Licancabur... La cordillera nevada, inusual en aquesta època de l'any... Els carrers polsosos plens de gent amunt i avall, les botigues de souvenirs horteres -al costat d'alguna botiga de disseny!-, agències i més agències que et proposen mil i una excursions pel territori (menys la d'Uyuni, a Bolívia, perquè el pas fronterer està tancat a causa de les últimes nevades..., ni la de l'altiplà, pel mateix motiu... Una llàstima...) Restaurants anunciant els plats del dia, bars i més bars ofertant les happy hours... Atacamenys i atacamenyes mirant amb cert recel el turista, tot i que estan tips de veure'n a pilons...