Atacama II: els atacamenys i el kunza

Els atacamenys o likanantai formen un dels pobles originaris de Xile. Viuen en els oasis, valls y "quebradas" de la província del Loa, al nord de Xile (II Región). En aquesta zona hi ha el Salar d'Atacama, el volcà Licancabur ("gent de la muntanyes" en llengua kunza), San Pedro de Atacama i els rius Salado i Grande. 

Abans de l'arribada dels espanyols, el kunza era la llengua dominant de l'àrea atacameña, parlada pels pobles que vivien en aquest oasi. El kunza prové dels sectors occidentals de Colòmbia i Equador, i no està agrupada sota la família andinoequatorial, a la qual pertanyen les tres llengües indígenes que avui es parlen en el Xile continental (mapudungún, aymara i quítxua).

Els atacamenys van arribar a parlar quatre llengües: parlaven el kunza com a llengua dominant fins a l'arribada dels espanyols, juntament amb l'aymara, el quítxua i el castellà. Ara bé, amb la dominació espanyola, a partir del segle XVII, el kunza va començar a ser desplaçar pel castellà (els tallaven la llengua si parlaven la llengua originària), fins que es va extingir com a llengua d'ús habitual durant les primeres dècades del segle XX. Actualment, el kunza és una llengua pràcticament extingida que només s'usa en cerimònies i cants rituals.