dimecres, 27 de juliol del 2011

Atacama III: Dolors i Albert

Ara mateix estic una mica :-(  Acabo d'embarcar la Dolors i l'Albert en un taxi camí de l'aeroport: ja tornen cap a casa... A última hora, m'han vingut unes ganes de fer un raconet petit, petit a la seva maleta i encabir-m'hi...

Ha estat d'important per a mi que em vinguessin a veure i compartir amb ells un tros d'aquest país que em té tan enamorada...La veritat és que han estat uns dies molts especials...

















Publicat per a

3 comentaris:

  1. Sílvia27 de juliol del 2011, a les 23:27

    Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh i Ohhhhhhhhhhhhh!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Unknown29 de juliol del 2011, a les 13:20

    Ostres!!! Sí que han estat uns dies fantàstics i molt especials. Les fotografies ens han fet riure i, fins i tot, plorar. Mònica!! gràcies per tots aquests dies i per aquest escrit al bloc. Si estàs :( pensa en positiu i ja veuràs com tot flueix, tot flueix ;)
    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
  3. Dolors Dalmau29 de juliol del 2011, a les 13:29

    Hola Mònica!!!
    Quines fotografies més xules!! Com diu l'Albert quan les hem vist ens han fet riure i també plorar, endevines qui ha plorat?
    Han estat uns dies genials i molt especials per això dir-te: Moltíssimes gràcies, Mònica!!!
    Una abraçada ben forta i molts petons!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)