Ha començat el curs 2011

Aquesta setmana ha estat vertiginosa: reunions diverses, programes de les diferents universitats, inici del curs a la Catòlica... Arribo al dissabte exhausta... I, només de pensar en la setmana vinent, em deprimeixo: me les he de tornar a tenir amb el personal del Ministerio de Extranjería...

A la Catòlica, el dimecres hi vaig fer la meva primera classe de nivell A1 (Marc comú europeu de referència per a les llengües). Van aparèixer 5 alumnes dels 18 que n'hi ha de matriculats... "Els alumnes apareixen esglaonadament", em van explicar aquests aplicats alumnes que sí que van assistir a la primera classe. Presentació del curs, introducció a les primeres estructures: "Em dic Mònica, tu com et dius?", "Sóc de Catalunya, tu d'on ets?", "Visc al carrer José Domingo Cañas, tu on vius?"... Es diuen Pablo, Catalina, Sebastián, Javiera i Carlos. Tots són de Santiago, menys un que és de Concepción. I viuen a Ñuñoa, Providencia, Las Condes, Vitacura..., les comunes de la classe benestant. Aquest fet diferencial marca les relacions socials en aquesta ciutat.

Quan els vaig interrogar sobre què estaven estudiant, els motius que els havien empès a escollir català, què esperaven del curs, etc., les respostes van ser variades: a uns els agradava estudiar llengües; a un altre, la cultura catalana, i a una de les noies, li feia gràcia aprendre la llengua de la seva àvia paterna. A més, tots van coincidir en la intenció d'anar a estudiar algun postgrau o algun màster a Barcelona.

Al vespre, mentre sopava amb el César (un dels nois amb qui comparteixo pis), que està estudiant sociologia, i la seva polola (xicota), la Diane, que està estudiant economia, vaig contrastar informació. Ells estudien a la UChile, la universitat pública de Santiago. Tot i ser la pública, és una de les millors del país, juntament amb la Catòlica. Em van explicar que els alumnes que hi assisteixen becats pel govern han d'esforçar-se moltíssim cada semestre per no baixar el seu rendiment acadèmic, perquè, si no, perden la beca. I a Xile, estudiar a la universitat, encara que sigui la pública, és molt i molt car. I el sistema per optar a una beca és molt i molt complicat. Pràcticament "has de viure sota un pont" (paraules textuals de la Diane) perquè et considerin "digne" de sol·licitar-ne una, a banda de tenir un expedient acadèmic impecable. 

Ells mai aniran a prendre una cervesa amb els meus alumnes de la Catòlica. Ni tan sols, segurament, els companys de la facultat de la Diane la convidaran a cap festa: perquè el fet de no ser de família benestant és com una mena d'estigma entre els estudiants i, en una facultat com la d'economia, en què hi assiteixen filles i fills de ministres, aquest fet encara queda més accentuat.

Vaig a preparar-me alguna cosa per dinar.