Pensant en la Mar i en Xevi

Quina va ser la meva sorpresa quan, un cop comprat un mòbil xilè nou (celular), em van dir que per carregar-lo havia d'anar a una farmàcia. De seguida vaig pensar en en Xevi i en la cara que faria si, de cop, entre capses de Gelocatil, ampolles de suero fisiològic i tubs de pomada Hemoal, hagués de carregar mòbils...

Hi ha cadenes de farmàcies que tenen noms que a mi em sonen francament malament: Farmacia Ahumada (penso en carns i peixos...) o Farmacia Cruz Verde (ara, en insecticida...). I el que totes tenen és un caixer automàtic a l'interior i un pàrquing immens a l'exterior. Previsors.

La que no vaig poder deixar de fotografiar l'altre dia, mentre corria pel centre, va ser una que utilitzava un reclam tot especial...

Sí, sí, això a Santiago encara és normal...