Vaig arribar a Santiago el 18 de febrer i vaig enviar la documentació per fer els tràmits l'11 de març. I el 31 de març sortia la carta en què em comuniquen que ja tinc un Rut i que, per tant, ja em poden fer un contracte de veritat. He estat de sort. Les tres vegades que he anat al Departamento de Extranjería al llarg d'aquest temps, hi he coincidit amb gent del Perú i de Bolívia que hi han hagut de fer molts més viatges que no pas jo i, curiosament, sempre hi han estat molt més mal atesos que no pas jo...
I, pensant en el 18 de febrer, he recordat que vaig aterrar a Villa Portales, un barri popular de l'est de Santiago (a la comuna Estación Central), a casa de la Gabriela, on vaig estar a dispesa durant tres dies sense que la meva dispesera volgués cobrar-me res. La setmana vinent li trucaré per quedar per fer un te perquè ja he deixat passar massa dies...
La Gabriela em va explicar que la Unidad Vecinal Portales (Villa Portales), aquest conjunt de blocs d'habitatges, havia estat una obra emblemàtica de l'arquitectura moderna de Xile. Però és evident que ara es troba en franca decadència... Tot i això, i després que veïns, polítics, sociòlegs, urbanistes i arquitectes discutíssin molt sobre la viabilitat d'aquests edificis, aquests van respondre de manera exemplar als 8,5 graus del terratrèmol del 27 de febrer de 2010. Van patir alguns desperfectes, és clar, però que no van comprometre'n l'habitabilitat. Per tot aquest pòsit de coneixement estructural, arquitectònic i urbà que representa Villa Portales se l'hauria de considerar patrimoni de Santiago.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada