Vine del norte

És una cançó preciosa que feia temps que no escoltava i que en César, el meu company de pis, em va va fer recordar aquest cap de setmana. L'Ismael Serrano és molt admirat a Santiago, i en César em va explicar que els seu discos han passat de germà en germà a partir que el més gran de tots (que ara és a Bristol fent un doctorat) va descobrir-lo.

Ja m'agradava la primera vegada que la vaig escoltar, fa força temps, però ara és com si les seves paraules tinguessin molt més significat: Xile, Santiago, carretear, los pacos, el pisco...

Quan em va fer escoltar Papa cuéntame otra vez, no vaig poder estar-me'n, i li vaig explicar a què es referia la cançó quan deia "...y como cantásteis Al vent": que si Raimon, que si la dictadura, que si la repressió, que si la persecució i la prohibició de la llengua catalana...

Total, que dissabte al matí, a José Domingo Cañas, Ñuñoa, Santiago de Xile, no sé quantes vegades va sonar Al vent a tot drap...

I, és clar, la cançó li recordava a Diarios de motocicleta...

Context en què sorgeix l'anècdota: després de tres setmanes de preparar un monogràfic de la Nova Cançó per a un curs de formació general a la Universitat de Chile. La propera cançó que li faré escoltar serà Ens en sortim, dels Manel.