Cajón del Maipo

L'hivern ja ha arribat a Santiago. Ha trigat, però ara ja fa tres dies que ens llevem amb un cel gris i encapotat, i l'esmog (una forma com una altra de contaminació) amb prou feines ens deixa veure la cordillera.  No ens podem queixar, ens diuen els xilens, perquè hem gaudit d'una tardor estiuenca sense precedents.

Abans d'enfilar amb les aventures d'hivern, però, no puc deixar de recordar un dia de tardor preciós en què vam fer una excursió al Cajón del Maipo, a mitja hora de Santiago. I, entre congostos i valls de colors verdosos i groguencs, ens van explicar que la zona estava plena d'uns arbustos, els litres, que tenien unes fulles al·lèrgiques. Però que no calia preocupar-se perquè, si els "saludaves" en passar pel seu costat, no et passava absolutament res... O que el salt d'aigua que vam trobar era la Cascada de las Ánimas, lloc de pràctiques de ritus ancentrals protagonitzats per dones nues...