Podem viatjar, viure a fora, però sempre hi ha un tros de món, uns quants quilòmetres quadrats, una gent..., que reuneix allò que és essencialment nostre: entenem tot el que diuen i com ho diuen -des de les frases fetes i les expressions més col·loquials fins als mots lligats a les feines de la terra o del mar, els noms dels ocells, les plantes o els peixos-; el paisatge no ens sorprèn en cap moment; del que s'hi menja, en reconeixem tots els sabors; no cal que ens expliquin què és el que es fa en aquella festa. Som a casa.
Josep Bargalló, Cultura popular, cultura nacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada