Sis mesos després de la mort del seu marit Anton Txèkhov, víctima de tuberculosi, Olga Knipper s'allunya unes setmanes del Teatre d'Arts de Moscú, on és l'actriu principal, per actuar en un teatre de Sant Petersburg, davant del riu Neva. Hi arriba enmig de la intensa turbulència revolucionària de l'hivern de 1905.
Les tropes zaristes han reprimit una massiva marxa d'obrers que es manifesten pels carrers per millorar les seves condicions de vida. A la sala, Olga espera la resta de l'elenc. Als altres dos actors que són amb ella (Masha i Aleko), els parla de la seva culpa per haver viscut lluny d'Anton durant la seva malaltia, mentre intenten assajar L'hort dels cirerers, l'obra del seu marit. Masha i Aleko suporten amb admiració els seus aires de diva, mentre tracten d'ignorar el terrible fet que la resta dels actors encara no han arribat...
Per ajudar l'Olga a recobrar el talent per actuar que ella creu que ha perdut, Masha i Aleko recreen absurdament les circumstàncies reals de la mort de Txèkhov en un sanatori d'Alemanya. La situació es torna irònica quan els actors discuteixen sobre la tècnica d'actuació i la bellesa del teatre en el context de la històrica matança del diumenge sangnant pels carrers de la ciutat.
L'obra, basada en fet i personatges reals, és una reflexió crítica i sarcàstica sobre el teatre, l'actuació i les seves limitacions per explicar el drama privat de la mort i el drama públic de la violència política.
El text és boníssim. El monòleg final, protagonitzat per Masha, hilarant: "Tenía alma, pero se me gastó..."
Nosaltres divendres anem al teatre a veure a la Sandruski. Riure assegurat!
ResponEliminaJa t'ho explicarem :-)