Els Andes II (des de la província de Mendoza, Argentina)

El Puente del Inca és una formació rocosa que forma un pont natural sobre el riu Las Cuevas, al nord-oest de Mendoza. És una àrea natural protegida. Tot i el fred, les aigües que brollen de les cinc fonts termals, de tons taronges, grocs i ocres, són calentes. Diuen que aquesta aigua té propietats curatives i antiestrès.

Existeixen diverses llegendes quítxues sobre la creació del pont, amb una idea comuna i finals alternatius. A mi em va agradar aquesta versió:

Abans de l'arribada dels espanyols, l'hereu de l'Imperi Inca patia una greu paràlisi. Deprés d'intentar tot tipus de cures sense cap resultat positiu, els grans savis del regne van explicar al monarca que el seu fill només podia ser sanat en un vessant d'una llunyana comarca del sud. Així doncs, es va preparar un grup amb els millors guerrers i, en caravana, van marxar de Qosqo (Cusco) cap al sud. Després de molts mesos de travessia, en què van haver de superar infinitat de dificultats, van arribar al cim i van veure que, a l'altre costat d'un profund congost, pel qual passava un riu, brollaven aigües termals que curarien l'hereu.

En el moment en què estaven meditant sobre la forma de creuar, el cel es va enfosquir, la muntanya va tremolar i es van veure caure, des del cim, pedres enormes que feien un soroll aterrador. Passat el terrabastall, els inques van veure, bocabadats, que l'omnipotència del déu Inti (el Sol) i de la Mama Quilla (la Lluna) havien creat un pont que els permetia arribar sense dificultat fins a la font. Van trasportar cap allà el príncep, que va beure aigua i ben aviat va recuperar la salut.